Al meu racò: tots som diferents!

Pareix s'altre dia que vaig fer la primera entrada d'aquest blog... era la primera vegada en la meva vida! Va ser tota una odisea!! Ara ja n'he posat tantes que pareix que fa pena que sigui sa última...

Aquest semestre se m'ha passat molt ràpit, degut entre altres coses a les pràctiques. Han estat molt profitoses, estic orgullosa de la meva feina i de com han anat! Trobaré molt a faltar els meus infants! 

Pel que fa a aquesta assignatura he de dir que ha estat un plaer cursar-la. Aquesta junt amb DEAS i les matèries d'educació física han estat de les assignatures de les quals he aprés més. És molt gratificant pensar que estas aprenent i que anar a classe de vegades és útil, et sens molt bé quan entres a una aula i penses: "ara veig clarament el que he fet a classe" o "aplicaré això que vaig aprendre l'altre dia a vore quins són els resultats". Aquestes coses només s'aconsegueixen si hi ha grans professionals a darrere  que es preparen les classes i es preocupen per a que la informació que transmeten sigui interioritzada i assimilada per la totalitat del seu alumnat. En aquest aspecte moltíssimes gràcies tant a na Míriam com a n'Albert.

Per altra banda i ja a nivell més personal he de dir que quan vaig agafar aquesta matèria ho vaig fer perque era on menys formada em sentia i volia estar preparada perquè ens van dir que en acabar la carrera podíem treballar com a PT i no em sentia prou capacitada. Probablement, si hagués sabut que la menció que escollis seria la que hauria de fer després en acabar no l'hagués agafat, perquè mai m'havia plantetjat ser mestra de suport. Ara que he fet l'assignatura i he pres més consciència de la importància de tenir una visió inclusiva, ja no m'ho planteig únicament sinó que m'agradaria dedicar-m'hi.

Abans d'acomiadar-me vos vull deixar amb aquesta història breu, senzilla i directa que he trobat: http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/millas/forges/numero.htm

Esper que hagueu aprés molt i que les entrades que heu llegit vos hagin servit d'ajuda durant les vostres pràctiques. He trobat una cançó que crec que resumeix molt bé alguna de les idees clau de l'educació inclusiva: tots som diferents!

Ens veiem prest! Salutacions!!

Fem teatre!

Durant el període de pràctiques he fet quatre unitats didàctiques de les següents àrees: català, matemàtiques, música i educació física i educació artística (conjunta).

A la unitat didàctica de català he guanyat confiança i seguretat en mi mateixa.

A la unitat didàctica de matemàtiques m'he enfrentat a reptes perquè havia d'aconseguir que la totalitat dels alumnes assolis coneixements que d'entrada són molt complicats. Per a aconseguir-ho he fomentat diferents estils d'aprenentatge: visual, auditiu i cinestèsic.

L'unitat didàctica de música és la que més he gaudit. Va ser la més breu, només tenia quatre sessions. En un principi estava programada per a que fos de tres sessions però a la mestra li va agradar i em va oferir allargar-la una sessió més. Van ser classes molt divertides i entretingudes.

L'unitat didàctica que més ha costat i a la qual hem dedicat més preparació és la d'educació física que hem fet juntament amb les àrees d'educació artística i llengua anglesa. La primera idea era fer una obra de teatre amb la llegenda de Sant Jordi, però per falta de temps i de sessions hem decidit fer una pel·lícula. A les sessions d'educació física i psicomotricitat hem treballat l'expressió corporal i hem fet els assatjos de l'obra. A les sessions d'educació artística hem fet els decorats, les vestimentes i els materials necessaris per a fer l'obra; i finalment, s'ha fet conjuntament amb l'àrea d'anglès perquè el diàleg està amb anglès. Avui l'hem acabat, només falta juntar les gravacions i fer una presentació amb tot el cicle. Ens ha duit una feinada ja que s'ha fet amb quatre grups diferents (les dos línies de primer cicle). Ha estat l'única experiència que he tingut als grups de segon.

La mestra amb la qual he fet aquesta unitat didàctica dona les matèries d'educació física, psicomotricitat i educació artística. És una professional boníssima. Les seves classes són molt inclusives i afavoreixen la integració de la totalitat dels membres dels diferents grups, independentment de les seves capacitats o carències. Hem fet l'obra amb un infant amb cadira de rodes, amb infants nouvinguts, braços trencats, TDAH, retràs maduratiu, etc. He aprés moltíssim d'ella i tot i que ens ha dut molta feina, ha estat molt gratificant.

Una escola alternativa: aprenentatge cooperatiu.

Aquest curs ens han xerrat molt de l'aprenentatge cooperatiu i de les avantatges que té en el procès d'ensenyança-aprenentatge dels infants. A la meva classe, per desgràcia, no es fan moltíssimes dinàmiques cooperatives (qualcuna a les classes d'educació artística i educació física), tot i que pens que hi són molt necessàries degut a que hi ha molts d'infants amb NESE  i els ajudaria a assimilar els continguts i a aconseguir l'èxit educatiu per a ser competents. A més, no seria útil i significatiu només per a ells sinó per a la totalitat de la classe. Esper que vosaltres hagueu tingut més sort que jo en aquest aspecte.

Vos deix el link d'una pàgina que consider que està prou bé i dona algunes idees per a fer activitats cooperatives. Aquesta pàgina és un bon recurs a l'hora de programar unitats didàctiques amb activitats dedicades a la lectoescriptura, tant amb català, castellà o anglès.

http://www.colorincolorado.org/educadores/contenido/cooperativo/

Vos deix també amb unes iamtges per a reflexionar!!

Ens agrada la naturalesa...

Aquest dimarts vam fer l'última sortida del curs. Jo he pogut assistir a dos amb el meu grup: una el dia del llibre a un museu i l'altra a una granja-escola. Aquesta última va estar super bé, i m'agradari mostrar-vos un parell d'imatges per a que pogueu diagnosticar vosaltres mateixos quin va ser el resultat i si ens va agradar...

Això només és un petit resum, vam poder veure moltes més coses!

 

Vénen els bombers!!

Aquest divendres estàvem fent la classe de medi quan de sobte... riiiiiiiiiiiiiing!! En un principi no sabia motl bé què passava però en veure la rapidesa en la que tothom es movilitzava vaig comprendre que es tractava d'un simulacre d'incendi. La tutora va començar a tancar finestres a una velocitat impresionant, els infants es van posar a la cua i jo vaig agafar n'Ivan, el nen que va amb cadira de rodes. En menys de dos minuts tots ens trobàvem al pati de fora de l'escola organitzats i col·locats tal com s'havia estipulat. Va ser un moment una mica tens ja que hi havia molts infants, sobretot els més petits, que ploraven perquè no sabien què passava i cridaven els seus germans. La gran majoria tenia molta por i no sabien que fer. 

El simulacre va estar molt bé per diferents motius: 

- l'organització va ser l'adequada, tots els mestres sabien quina era la seva feina i el seu paper i el van fer amb rapidesa.

- Els bombers ho tenien tot preparat com si fos real.

- Es palpaven els nervis i la tensió en l'ambient.

- Van ensenyar a alguns mestres a fer funcionar un extintor.

- Van posar simuladors de fums (grisos i vermells).

- Van entrar amb el camió i les mangueres i van mullar els infants.

- Els bombers respongueren a totes les preguntes que els van fer.

Pens que està molt bé que es facin aquests simulacres almenys una vegada a l'any. No ho havia vist mai i molt menys trobar-me amb la situació.

Infància = Il·lusió

Una de les coses que més m'agraden de treballar amb infants de primer cicle és la seva innocència. Poden tenir un comportament molt dolent però els pots contar qualsevol cosa que se la creuran i tendran il·lusió. Lo millor que ens poden oferir els infants és la seva imaginació.

Vos posaré un exemple que he viscut aquests mesos. Des del primer día que vaig començar a fer les pràctiques sempre portava al coll un cridador d'àngels i tots em preguntaven què era. Els vaig contar que era un obsequi d'un follet i que quan em portava bé si demanava un desig els àngels me'l concedien. En un principi alguns estaven reacis a creures la història però, finalment, tots estaven entusiasmats i meravellats pel meu collar. Qualquns es portaven bé per poder demanar algun desig. 

Un dels nins de la meva classe sempre té algun toc d'atenció per quan acaba el día i a l'hora de posar estrelletes als infants que s'han portat bé, quasi sempre es queda sense. El divendre es va portar super bé, i molt il·lusionat es va apropar i em va preguntar si li deixaria demanar un desig al meu collar. Em feia una mica de por dir-li que si, perquè no volia llevar-li la il·lusió i la creença en la màgia. Em vaig arriscar i li vaig dir que sí, però que no sempre es cumplien. em vaig inventar un encanteri per a que el repetis i vaig escoltar atentament quin era el seu desig i em vaig sorprendre quan vaig escoltar: vull que hi hagi més juguetes a la classe per a que poguem jugar els meus companys i jo! Em va fer molta tendresa i li vaig comentar a la tutora si no li importava que dilluns de matí jo deixas unes joguines a l'aula i que em seguís la corrent. Tenc ganes de que sigui demà per veure les seves cares!

Si alguna vegada podeu fer alguna cosa així vos assegur que és super gratificant veure les seves cares d'emoció, il·lusió i sorpresa! És fantàstic!

Una dosi de positivisme

Ja només ens queda una setmana de pràctiques. No se si vos trobau com jo, però per mi és una notícia bona per un costat i dolenta per un altre. Bona perque ja acabem i ens treurem una feinada de damunt, ja toca descansar. Per altra banda és trista ja que em farà molta pena deixar els meus nins i nines, amb tres mesos se'ls agafa molta estima i els trobaré a faltar. 

Potser les pràctiques no han anat com pensàvem o imaginàvem, tal vegada han estat millor o pitjor.  Segur que vos han quedat moltes coses per fer per falta de temps, i que alguna vegada allò que tenieu en ment fer ha patit canvis i al final no ha sortit com vos esperaveu... recordau que:

Encara queda una setmana per acabar així que aprofitau per donar-ho tot, fer un últim sprint i aportar el millor que teniu. Pens que en aquests mesos he intentat fer el màxim. Aquesta última setmana procuraré disfrutar-la amb energia i alegria!

Vos pos aquest anunci perque a mi personalment em posa de bon humor i em fa estar molt optimista!

Indefensió apresa

No se si recordau que a una de les classes amb n'Albert vàrem xerrar d'un vídeo on es veia molt clarament què era la infensió apresa. Vol deix per aquí per a que pogueu veure vosaltres mateixos/es què és amb un exemple:

A la pràctica que vam fer nosaltres les persones que no sabíen fer res es sentien frustrades i impotents per no fer res. Un alumne/a amb aquests sentiments es sent sol davant l'aprenentatge i arriba a assumir que no ho sap fer i que no en serà capaç mai...

Personalment, pens que és molt important procurar que el nostre alumnat arribi a una situació així. Si només reforçam lo negatiu i allò que no saben fer, arribarà un moment que encara que ho sapiguen fer ja no en seran capaços, degut als fracassos que ja han experimentat. Per això, és imprescindible que sempre hi hagi un reforç positiu i un feedback continu per a motivar-los. A més, si notem que un alumne/a presenta dificultats en algun tipus d'exercici el més convenient es presentar-li la informació de diverses maneres per a que l'assimilin l millor possible i no fer incidència en allò que no els surt bé i més en aquelles coses que sí que fan bé.

L'educació del futur!

Com ja sabeu tots les noves tecnològies estan cada vegada més presents a les nostres aules i és molt important saber fer-ne un bon ús, ja que ens poden ser molt útils i poden ser el millor recurs per oferir una educació de qualitat als nostres alumnes.

Vos pos aquest vídeo que he trobat a Youtube i m'ha semblat molt interessant de com pot ser l'educació del futur en simbiosi amb la tecnològia i les eines especialitzades que cada vegada apareixen més nombrosament.

Què en pensau? Creis que les noves tecnològies són un bon recurs? Pensau que ens ajuden a l'hora de facilitar l'educació dels alumnes amb NESE?

Què volem reforçar?

L'altre dia vaig presenciar com una tutora d'una altra aula xerrava amb un dels seus alumnes. Li deia que com volia aprendre si no sabia fer lo més bàsic i durant tota la conversació s'escoltava " no saps...". La majoria de les coses que li dea que no sabia fer eren coses que per a ser competent en un futur no li servien per res, eren totalment incoherents i no tenien la importància que la mestra li donava. 

Em va fer molta llàstima i pens que la mestra el que va fer va ser desmotivar-lo i fer que la seva autoconfiança baixes i es frustres per no saber fer la feina. Potser transmetent-li la informació a través de diferents estils d'aprenentatge com vam estudiar a la classe de l'altre dia o fomentant diferents tipus de pensament l'infant seria capaç de fer el que se li demana o simplement no reforçar allò que no sap fer i cercar i fomentar aquelles tècniques i estratègies útils per a ell.

Què en pensau? Què volem reforçar?

Solidaritat

Avui hem anat d'excursió a una granja i els infants s'ho han passat super bé! Els ha agradat molt i han aprés moltes coses noves. El contacte amb la naturalesa és una experiència molt bona i gratificant pels infants!

N'Iván un nen amb malaltia crònica que va amb cadira de rodes ha pogut assistir a l'excursió i participar a totes les activitats que s'han fet. M'ha impresionat veure la solidaritat dels companys, tots procuraven ajudar-lo i integrar-lo en les tasques.

Crec que valors com el de la solidaritat són molt importants i que hauríem de fomentar-los més a les nostres aules, ja que és molt importan que prenguin consciència de les dificultats que tenen els seus companys i que des de la seva posició ajudin si els és possible.

Vos posaré un vídeo que a jo m'arriba directament al cor, pel missatge i per aquesta malaltia que per desgràcia ens allunya de les persones que estimem. 

Fada padrina

L'altre dia a classe n'Albert ens va xerrar de dinàmiques de grup per a donar cohesió, que és la primera fase per la qual hem de passar si volem aconseguir una bona feina basada en l'aprenentatge cooperatiu. Ell ja en va dir unes quantes, entre elles una que s'anomena els amics especials. No estic molt segura de quina és aquesta però em penso que és molt semblant a la que vos vaig a comentar.

Aquesta dinàmica és ideal per a fer a una escola unitària ja que hi ha molta diferència d'edat enstre uns infants i d'altres. La dinàmica dels padrins consisteix en dividir l'alumnat en dos grups: els padrins i els fiols. La meitat del grup amb més edat és el padrí d'algun infant de l'altre grup, que seran els fiols. Aquesta dinàmica dura tot el curs. Els infants que són padrins tenen cura dels més petits i són els "protectors" dels fiols/es. La seva feina consisteix donar-li suport, ajudar-lo sempre que ho necessiti, tenir-ne cura al patí, inclos acompanyar-lo al bany si és necessari.

Vos puc assegurar que els resultats són boníssims perque és una dinàmica que es posa en pràctica actualment a l'escola de les meves germanes (de la qual vos vaig fer cinc cèntims a una entrada. Els padrins són alumnes més grans als quals se'ls dona una responsabilitat i una tasca en la qual han d'aprendre a compartir i col·laborar amb els altres. Es treballen molt els valors de forma implícita. Aprenen a cuidar d'altres i a no pensar només amb ells mateixos. També com ja vàrem dir a classe aprenen a ensenyar i a cercar estratègies noves per a transmetre als altres. Són com a fades padrines o àngels de la guarda. Els infants troben un amic en el seu padri.

Per fer a una escola normal és complicat perqué tots tenen la mateixa edat, però si algun dia estau a una escola unitària vos recoman que la poseu en pràctica!

Instruïm o eduquem?

Cada dilluns hi ha una hora de religió. El grup es xapa: set nins/es amb la tutora a una altre aula a jugar i els altres queden a l'aula ordinària amb la mestra de religió.

Pens que aquestes sessions estan molt mal organitzades i mal enfocades per diverses raons:

Es basen en el llibre de text.

Hauria de ser una matèria basada en el treball dels valors i en la pràctica de moltes dinàmiques i no ser tant teòriques i mecàniques. Usaria contes amb moralitat que és com aprenen més. Hauríem d'educar més que instruir.

Continguts del llibre.

La major part de les vegades els exercicis que fan no tenen sentit per l'alumnat. Per exemple l'altre dia havíen de pintar les lletres de la següent oració: "Jesús ens va donar el seu cos, al darrer sopar. Jesús va morir a la creu per salvar-nos a tots."

No se'ls ha explicat en cap moment la "història" de Jesús i no entenien l'afirmació. Consider que aprendrien més si se'ls transmetés la cultura del cristianisme.

Crec que és una metodologia molt incoherent.

Paper de la mestra.

No es prepara gens les classes, no motiva els alumnes, no incentiva els valors que predica, no ressol conflictes, no té iniciativa ni interés per ensenyar-los coses noves. Sembla que desitja que passi el temps el més aviat possible.

Com s'enfoca aquesta matèria a les vostres escoles?

Un abans i un després...

Avui he viscut un dels pitjors moments des de que faig les pràctiques.

Normalment, a les sessions que no prepar jo faig de suport a la tutora. La major part del temps el pas amb n'Alex.

N'Alex és un nin amb TDAH amb hiperactivitat i diagnosticat a Infantil amb retràs maduratiu. És un nen molt simpàtic, que té molta juguera i que és molt infantil. Li agrada molt tenir contacte amb els altres, que l'abracin i donar caricies, és molt carinyos. Li costa molt mantindre l'atenció i concentrar-se. Sempre està mirant les estrelles. Per aquesta raó sovint es bloqueja i es frustra. Com és molt actiu i es sent impotent perqué no sap fer la feina es posa nervios i això deriva en un mal comportament. Aquesta situació deriva en una sanció i un càstig que moltes vegades no és la solució ja que augmenta la seva baixa autoestima. 

Avui tenia que copiar una frase de la pissarra. Havia d'escollir entre sis i ha agafat la tercera. Com tenia una frase a dalt i una altra a baix, li costava concentrar-se i s'embullava. Com li ha costat tant s'ha acabat el temps de l'exercici i ell encara no havia acabat la feina. La tutora l'ha deixat pel darrer per a corregir-lo per a donar-li més temps, però tot i així no ha acabat d'hora.

La correcció ha estat negativa i un veure la careta trista al seu llibre m'ha mirat amb els ulls plens de llàgrimes i m'ha dit:

 

"Verónica, jo no vull estar aquí, no m'agrada l'escola, vull anarme'n a casa i jugar. Jo no se fer les feinetes, no em surten be! No m'agrada venir a l'escola..."

Ha estat una sensació molt dura, no sabia molt bé qué fer. L'entenia i em feia molta llàstima perqué no plorava per mandresa sinó perqué no sabia fer-ho i es frustrava. Poc a poc l'he anat animant i li he plantejat l'exercici com un joc. Ha costat, però finalment el nostre deixava anar la tristesa i s'animava a fer la feina. 

M'he sentit tan malament... mai havia vist un nen tan poc motivat! Faré tot el possible perqué el dia que jo sigui mestra cap nin i nina expressin les paraules i les emocions que m'ha transmès a mi n'Alex. Hi ha hagut un abans i un després!!

No som molt fanàtica d'aquest grup però l'expresió del nen i el que em deia m'han recordat la lletra d'aquesta cançó. Esper que amb aquesta entrada vos faci reflexionar una mica i pogueu sentir la impotència que hem viscut tant ell com jo! 

Valorem els valors desvaloritzats!

Hola a tots!

Aquesta entrada la vull dedicar a tots els infants que cada dia ens ensenyen mil coses i dels quals hauríem d'aprendre tots!

Cada dia ens mostren amb petits detalls lo importants que són certs valors com l'amistat, la solidaritat, el compañerisme, el respecte, etc. Personalment, tenc un grup molt poc cohesionat i la mestra sempre intenta treballar per valors, per això quan passen coses com les d'avui ens adonem de la importància de la innocència dels nins/es petits/es. 

El protagonista de l'experiència que vos contaré és en Javi. En Javi és un nen molt mogut que sempre vol ser el protagonista de tot, és molt xerrador i sempre interromp (no és capaç de mantindre el torn de paraula). Aprofita qualsevol ocasió per dir la seva i per molestar els companys i fer-los posar nerviosos. Però la seva característica principal és que et guanya poc a poc perqué és molt innocent i molt dolç. És un nin molt divertit, no pots estar sense riure al seu costat. 

Avui a classe repartiem mitjançant un sorteig els papers per interpretar una obra de teatre. En Javi ha estat el primer en escollir personatge i ha agafat un protagonista. Poc a poc, els personatges principals s'han anat acabant fins que ja només quedaven personatges secundàris. En Carlos s'ha quedat sense personatge principal i no ho volia acceptar. En Javi intentava consolar-lo diguent-li que tots els personatges eren fonamentals per a que l'obra sortis bé, ja que si no participaven tots l'obra no tenia sentit i que encara que l'aparició fos mínima era important; però cap d'aquest argument acabava de convencer en Carlos que volia tant si com no un dels personatges protagonistes. En Javi se'l mirava i tornava a mirar i no podia vuere el seu amic així! La mestra i jo pensàvem que ho feia per cridar l'atenció o per fer la gràcia (com sol fer) i la nostra sorpresa ha estat quan ens ha dit:

- Vero...! Esborra el meu nom de la llista de protagonistes i posa-hi el de Carlos, ja em quedaré jo amb el secundari.

La mestra i jo ens hem mirat molt estranyades ja que sabíem que aquell paper li feia molta il·lusió, i li hem preguntat si n'estava segur. La seva resposta ha estat:

- Posau-me el paper que volgueu però donau-li el meu a Carlos, que està molt trist!

Ha estat un acte tan polit per la seva part! Hauríeu d'haver vist la cara de felicitat que posava quan ha vist que havía fet feliç el seu amic, per ell allò era molt més important. Potser vos sembla una tonteria però pens que tot l'alumnat ha aprés més en aquest instant que no amb tot el matí de classe. A vegades, obviam la importància que tenen els valors i molts d'ells s'estan desvaloritzant!!

Per acabar aquesta entrada vos deix amb un parell de cites que alguns personatges importants han fet referent als infants, amb un llibre de frases expresades per nins i nines i amb una cançó de Queen que parla de l'amistat!

"A cada infant neix la humanitat" Jacinto Benavente

"Els nens són l'esperança del món" José Martí

"Allò que se'ls proporcioni als infants serà el que ells proporcionaran a la societat" Karl A. Menninger

"La infància té les seves maneres pròpies de veure, pensar i sentir; no hi ha res més estúpid que voler substituir-les per les nostres" Jean Jackes Rousseau

"Els nens són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur" John Fitzgerald Kennedy

Primers auxilis!

Avui a l'escola han fet la segona part d'un curset de primers auxilis que fan una pediatra i una infermera. Una mestra de l'escola m'ha dit que fa uns anys un nin va tenir una parada cardiorespiratòria i va morir.  Els pels se m'han posat de punta només de pensar-ho. 

 

M'agradaria poder afirmar que mai estaré en aquesta situació, pero... I si...? Crec que és fonamental que tots els professionals implicats amb els infants tenguin un mínim de coneixements bàsics per a poder actuar en cas d'una emergència. 

Per altra banda i com ja vaig comentar a una de les entrades crec que és una molt bona iniciativa oferir cursets pels docents del centre per a que es segueixin formant i actualitzant. Això s'incrementa si tenim en compte que la plantilla del centre és d'edat avançada i no estan acostumats als canvis i a informar-se. 

He cercat un ppt sobre primers auxilis per si vos interesa tenir unes nocions bàsiques per si algun dia, esper que no, vos trobau amb alguna situació complexa sapigueu com actuar. És una mica extens però crec que les explicacions són molt clares.

Retrospecció

Aquesta setmana a classe vam fer cinc cèntims de com es treballava a les escoles unitàries i parlar-ne em va fenir venir al cap molts records de la meva infantesa. 

Com ja vaig comentar a classe jo vaig anar a una escola unitària. En un principi jo volia fer les pràctiques allí, però degut a l'organització del pla d'estudis ha estat impossible, ja que jo som d'Eivissa i no em podia permetre deixar dues assignatures per un altre any.

M'agradaria contar-vos un poquet més la meva experiència per a que poguessiu tenir una lleugera idea de com es treballa a una escola unitària o rural.

Quan jo anava a l'escola pública de Sant Mateu hi havia un total de 19 nins i nines. Entre aquests s'hi trobaven tots els que cursaven educació infantil i primària. En un principi els únics docents que hi havia al centre eren la directora/cap d'estudis/tutora/secretària/conserge (avui ho pens i no se com podia fer-ho tot), una mestra d'anglès, un mestre d'educació física, una mestra de música i el capellà que conava religió. Aquests mestres solien ser cada any els mateixos ja que eren els que sempre demanaven la plaça i com que era un poble de les afores no hi havia molta demanda. Els dos últims anys que vaig cursar a aquesta escola van introduir una mestra més que era la que solia estar amb l'alumnat d'infantil, tot i que també treballava amb la resta.

Jo no record l'escola com la majoria de la gent. Per jo anar a l'escola era divertit i m'agradava. Els 19 erem tot un grup i no es mirava l'edat ni l'origen (hi havia bastants d'estrangers, sobretot alemanys). Ens ajudavem uns als altres ja que tots estavem dins la mateixa aula (escola = una aula, un pati, un jardí i un parc). La relació amb la tutora era extraordinària. Tots li tenien molt de respecte, tot i que no era una persona autoritària. No només ens intruia, encara que ens ensenyava moltes coses. Ens educava perque ens estimava. Erem tots una família. Record quan anys després d'haver acabat la meva etapa a l'escola la meva mestra em va comentar que havia trobat a una caixa oblidada el meu xumet. Anecdotes com aquestes en tenc moltíssimes.

L'aula estava organitzada en tres blocs de taules. A una hi havia els/les alumnes d'infantil, a l'altre els alumnes de primer, segon i tercer de primària i, finalment, una tercera taula amb els/les alumnes de quart, quint i sisè. És difícil imaginar com una sola mestra podia donar al mateix temps dos o tres matèries a tants de nivells diferents però dia a dia ho aconseguia. La metodologia que s'empreva era molt diferent que la que es duia a terme a la resta d'escoles. Es treballava de forma cooperativa, tots ens ajudàvem uns als altres. Els més grans ajudaven als més petits i els explicaven les coses. Moltes activitats les feiem en grup. Tots erem iguals, era un gran exemple d'inclusió. Sense saber-ho ja treballàvem una mica per projectes. Les famílies estaven molt involucrades amb l'escola i això també hi feia molt.

Pens que és interessant que coneguem els tipus d'escoels que hi ha i poguem analitzar les avantatges i inconvenients que tenen. Vos recoman que cerqueu més informació sobles les escoles unitaries i així podreu tenir una visió més objectiva que la meva.

He posat aquesta entrada a les quatre etiquetes que tenc creades ja que consider que té una miqueta de cadascuna. En resum vos diré que per jo la meva escola era un paradís en tots els aspectes, entre ells en la integració i la inclusió ja que tots teniem les mateixes possibilitats i no hi havia etiquetes de cap mena.
Vos deix amb aquesta cançó de Coldplay que vos recoman. El videoclip està super ben montat, què en pensau?

Fem de l'escola un paradís per a tots els nostres alumnes!!

Les primeres passes...

Ja s'ha acabat el primer mes de pràctiques. Caracteritzaria aquest mes per l'acollida per part de tot el centre (docents, alumnat, famílies) i un tanteig del seu funcionament i organització.

La meva funció principal ha estat observar com actuen els/les tutors/es i altres professionals en l'aula i reflexionar si el que fan està bé, malament o es podria millorar.

A més, ja he tingut contacte amb l'experiència de donar classe. He fet algunes intervencions (pràcticament a totes les matèries), explicant-los algun exercici, corregint-los el que tenen fet, donant-los suports, exercint d'auxiliar de la mestra. A més un dia vaig poder preparar tres sessions.

El que més destacaria és la confiança que he guanyat en mi mateixa amb aquest primer mes. Què milloraria? Pens que he d'aconseguir ser més dura i imponent en certs moments ja que és el que més em costa.

Començ abril amb ganes d'aprofundir més i de deixar el paper d'observadora i d'auxiliar i substituir-lo pel de mestra organitzant les meves sessions que la tutora avaluarà i així podré millorar! Faig les primeres passes, el gateig inicial, d'un camí que seguiré durant molts d'anys i estic impacient per començar a caminar! És hora de sortir del niu i començar a volar!

Simplement per reflexionar...

Observau la imatge...

Pensau que és "real"? Com a futurs mestres voleu seguir així? Imagineu com voleu que sigui l'educació del vostre alumnat i després faceu tot el possible per a que no sigui tan sols una imaginació! Cada un de nosaltres pot contribuir a que les coses deixin de ser com són actualment!! Ánims!

Llença't!

El 29 de març com tots sabem es va esdenvidre la vaga general. La meva tutora ja em va avisar que ella no vendria i que no volia que l'alumnat avances amb el temari. Així que la tarda del dimecres la vaig passar preparant activitats i dinàmiques per tal de tenir els/les nins/es entretinguts de forma activa i productiva.

Del meu grup només van venir 5 alumnes i van ajuntar els grups de 1er A i 1er B. Amb ells vam quedar una mestra (la de religió) i jo. Em va desconcertar molt que ninguna de les mestres de guardia, inclosa la que va quedar amb mi a l'aula, no havíen preparat res per fer a l'aula, no havíen previst res i no tenien ni idea de qué fer amb el grup. Els vaig dir que jo m'havia preparat algunes activitats/jocs i els vaig mostrar les meves suggerències. Em van dir: llença't! Ràpidament els vaig fer passar llista i posar la data per a que no s'adonessin del descontrol que reinava entre els docents. A més vaig establir una norma pel funcionament del dia: si es portaven bé jugaríem i sinó es posaríen a treballar (amb fitxes poc motivants que la resta de mestres tenien a l'abast).

Hi va haver un clima d'aula molt bo tot i que hi havia 10 alumnes que no havia tingut mai ja que pertanyen a un altre grup. Va estar un dia molt divertit per a tots/es ells/es. Vàrem fer jocs d'expressió corporal, d'endivinalles, de relaxació, d'oïda, llegirem contes, pintaren dibuixos, etc. Estic contenta d'haver-me llença't i haver aprofitat el moment!

Personalment em sent orgullosa de la meva feina i vaig acabar molt contenta amb mi mateixa. Ara bé, em vaig quedar molt desconcertada pel descontrol en general i en concret per la mestra que va quedar amb jo. Com hi havia serveis mínims en transport vaig haver de partir mitja hora abans per agafar el bus de les dos menys quart. Quan li ho vaig comentar a la mestra em va mirar amb cara de preocupació i em va dir: i ara qué faré amb ells/es jo mitja hora?

Li vaig suggerir un parell d'idees molt asombrada. No puc entendre que la pràcticant del centre hagi de dir a mestres amb anys i anys d'èxperiència què han de fer amb 15 nins/es durant mitja hora? A més, em sembla molt impactant que no tinguessin res preparat si ja sabien quins/es mestres faltarien. Si no hagués anal al col·legi, què haguessin fet? 

Aguachifu aguanyiepi!

Durant els dies que fa que estic a l'escola m'he adonat  que hi ha un gran problema de racisme per part d'alguns de nins i nines de l'aula. Li vaig comentar a la tutora i em va dir que ella havia percebut alguna cosa però que pensava que era molt més suau. Em va dir que aquest problema s'havia de resoldre de forma dràstica inmediatament.

Avui com tacava religió ha pensat que seria un bon moment per tractar el tema del racisme, la integració i la tolerància enfront les diferències dels altres. La tutora li ha explicat el problema a la mestra de religió i li ha proposat l'exercici. Ella ha dit que li pareixia una gran idea però enseguida que ha partit la tutora m'ha dit si podia fer jo la dinàmica ja que ella no coneixia tant bé el problema ni al nin (en Francis és un dels set nins/es que no fan religió).

En un principi no sabía molt bé qué fer perque mai he fet una dinàmica contra el racisme amb nins/es. He agafat el llibre de religió i he cercat una imatge on apareixen un grup de nins/es jugant de diferents races i cultures. Els he assegut en un cercle i els he dit que analitzessin la imatge: qué vuen? són tots iguals? quines diferències hi veuen? Es veuen feliços a la imatge? Coneixen algú (en Francis) que tengui la pell d'un altre color? Pensen que és feliç a classe? A partir d'aquí ja han començat a apareixer i a sorgir els problemes que hi ha entre ells. A continuació els he fet un exercici de sensibililtzació paregut al que vam fer nosaltres a classe: els he dit que apuntassin a un paper el que entenien del que jo els anava a dir "aguachifu aguanyiepi". S'han quedat ben parats i han admès que es senten malament de no entendre res i que potser ell ha passat pel mateix. També els he posat en situació de que anassin al seu país i es trobessin sols si els agradaria que se'n enriguessin d'ells i no els ajudessin a integrar-se. Per finalitzar, els he preguntat un a un que contassin un moment dels anys que fa que van a classe amb ell (també han fet infantil junts) i només han pogut parlar quatre, els altres han baixat el cap i s'han sentit malament. S'han compromès a canviar d'actitud pel que fa a ne'n Francis.

 http://www.youtube.com/watch?v=6RIzYawQxwg

Com ho haguessiu fet vosaltres?

Vull ajudar-te!

Avui vos faré cinc céntims d'una de les meves alumnes. Es tracta d'una nina amb TDA-H i conducta molt agressiva. El pitjor problema que presenta és que no tolera una negativa i intenta sempre cridar l'atenció damunt la mestra i provocar-la amb mirades desafiants. En el moment en el que les coses no surten com ella espera agredeix a totes les persones que té al seu voltant (alumnat o docents). Per això està asseguda estratègicament i es prenen mesures especials. La tutora em va comentar que el que pretenien era que aprengues a controlar els seus nervis i a tranquilitzar-se quan una cosa no li surt així com ella espera; i que moltes vegades quan començava a provocar-la optaven per ignorar-la. Des de que jo havia arribat he de dir que estava més tranquil·la i a jo no m'ha agredit, fins i tot la tutora em va felicitar pel suport que li donava (sempre li reforç lo positiu i intent tranquilitzar-la).

Tot i així, el dijous vaig tenir el primer "enfrontament" amb ella. Estava castigada al pati i la tutora no podia quedar amb ella perque tenia guardia de pati. Em vaig oferir per quedar a l'aula amb ella i un altre nen que també a estava castigat a la meitat del pati. Mentre hi eren els dos no hi va haver cap problema, però quan l'altre va partir a jugar va començar a rebotar. Va empitjorar quan va veure que el seu esmorzar era un plàtan. El va tirar tres vegades a terra, però finalment vaig poder aconseguir que se'l menjas i es controles una mica. A més, pretenia jugar a l'hora del pati i en el moment en el que jo li negava les joguines es tornava a posar nerviosa. És una nina amb moltíssima força i és molt difícil controlar-la. Jo intentava calmar-la però no hi havia manera. Crec que m'hauria pigat de no ser perqué una mestra va passar pel passadis i va vore que tenia dificultats i va avisar la tutora.

Em vaig sentir un poc inútil, impotent i que havia fracassat per no poder estar mitja hora amb una nina... qué faré quan en tengui 23? D'altra banda també vaig estar reflexionant i vaig pensar que si la nina hagués dit que jo l'havia pigat o forçat, com hagués pogut demostrar la meva innocència? Seria la meva paraula contra la seva! Crec que mentre faci les pràctiques procuraré no quedar-me sola amb ella, que hi hagi sempre un altre professional amb mi per si hi hagués algun incident o conflicte. A més, l'escola no té el suport de la seva família, ja que defencen en tot moment el comportament de la seva filla. Ja han denunciat al col·legi alguna vegada. És aquí on radica el principal problema, a la seva casa, és una nina molt consentida i tota la feina que fa l'escola per a proporcionar-li uns valors i un canvi d'actitud és perd quan la mare li dona suport i la defença davant els docents. 

És una llàstima perqué és una nina especatular, sap moltíssimes coses i li encanta llegir. A més, paradòjicament és una nina molt carinyosa quan està calmada, i sempre té ganes d'expresar-se i de contar-te les seves coses. Hem de cercar la manera que aprengui a controlar-se ella mateixa i a posar-se en el lloc dels altres, hem de treballar molt l'empatia. Personalment, pens que s'ha de treballar des del reforçament positiu i la paciència. No ens hem d'oblidar que són nens/es i que actuen d'una forma o altre en funció de les seves experiències i contextos. Són petits herois que ens necessiten!

Versió de Il Divo de la cançó Hero de Mariah Carey.

Somnis

No hi ha dia a l'escola que no sigui difícil i que hi hagi situacions complicades, però tampoc hi ha hagut un sol dia en el que no hagi sentit molta tendresa. El que més m'agrada fer de les pràctiques és escoltar les reflexions dels nens/es, el que pensen el que somien... Tenen un món interior tan gran, que és fascinant. Crec que els infants són personetes que viuen somiant constantment, i això és meravellos.  Tant de bo, totes les crisis i tots els problemes del món dels adults es solucionessin amb les suggerències, idees i somnis del món dels petits. 

Com va dir Edgar Allan Poe: "Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit"

Sopa de Cabra- Els teus somnis