Retrospecció

Aquesta setmana a classe vam fer cinc cèntims de com es treballava a les escoles unitàries i parlar-ne em va fenir venir al cap molts records de la meva infantesa. 

Com ja vaig comentar a classe jo vaig anar a una escola unitària. En un principi jo volia fer les pràctiques allí, però degut a l'organització del pla d'estudis ha estat impossible, ja que jo som d'Eivissa i no em podia permetre deixar dues assignatures per un altre any.

M'agradaria contar-vos un poquet més la meva experiència per a que poguessiu tenir una lleugera idea de com es treballa a una escola unitària o rural.

Quan jo anava a l'escola pública de Sant Mateu hi havia un total de 19 nins i nines. Entre aquests s'hi trobaven tots els que cursaven educació infantil i primària. En un principi els únics docents que hi havia al centre eren la directora/cap d'estudis/tutora/secretària/conserge (avui ho pens i no se com podia fer-ho tot), una mestra d'anglès, un mestre d'educació física, una mestra de música i el capellà que conava religió. Aquests mestres solien ser cada any els mateixos ja que eren els que sempre demanaven la plaça i com que era un poble de les afores no hi havia molta demanda. Els dos últims anys que vaig cursar a aquesta escola van introduir una mestra més que era la que solia estar amb l'alumnat d'infantil, tot i que també treballava amb la resta.

Jo no record l'escola com la majoria de la gent. Per jo anar a l'escola era divertit i m'agradava. Els 19 erem tot un grup i no es mirava l'edat ni l'origen (hi havia bastants d'estrangers, sobretot alemanys). Ens ajudavem uns als altres ja que tots estavem dins la mateixa aula (escola = una aula, un pati, un jardí i un parc). La relació amb la tutora era extraordinària. Tots li tenien molt de respecte, tot i que no era una persona autoritària. No només ens intruia, encara que ens ensenyava moltes coses. Ens educava perque ens estimava. Erem tots una família. Record quan anys després d'haver acabat la meva etapa a l'escola la meva mestra em va comentar que havia trobat a una caixa oblidada el meu xumet. Anecdotes com aquestes en tenc moltíssimes.

L'aula estava organitzada en tres blocs de taules. A una hi havia els/les alumnes d'infantil, a l'altre els alumnes de primer, segon i tercer de primària i, finalment, una tercera taula amb els/les alumnes de quart, quint i sisè. És difícil imaginar com una sola mestra podia donar al mateix temps dos o tres matèries a tants de nivells diferents però dia a dia ho aconseguia. La metodologia que s'empreva era molt diferent que la que es duia a terme a la resta d'escoles. Es treballava de forma cooperativa, tots ens ajudàvem uns als altres. Els més grans ajudaven als més petits i els explicaven les coses. Moltes activitats les feiem en grup. Tots erem iguals, era un gran exemple d'inclusió. Sense saber-ho ja treballàvem una mica per projectes. Les famílies estaven molt involucrades amb l'escola i això també hi feia molt.

Pens que és interessant que coneguem els tipus d'escoels que hi ha i poguem analitzar les avantatges i inconvenients que tenen. Vos recoman que cerqueu més informació sobles les escoles unitaries i així podreu tenir una visió més objectiva que la meva.

He posat aquesta entrada a les quatre etiquetes que tenc creades ja que consider que té una miqueta de cadascuna. En resum vos diré que per jo la meva escola era un paradís en tots els aspectes, entre ells en la integració i la inclusió ja que tots teniem les mateixes possibilitats i no hi havia etiquetes de cap mena.
Vos deix amb aquesta cançó de Coldplay que vos recoman. El videoclip està super ben montat, què en pensau?

Fem de l'escola un paradís per a tots els nostres alumnes!!