Hola a tots!
Aquesta entrada la vull dedicar a tots els infants que cada dia ens ensenyen mil coses i dels quals hauríem d'aprendre tots!
Cada dia ens mostren amb petits detalls lo importants que són certs valors com l'amistat, la solidaritat, el compañerisme, el respecte, etc. Personalment, tenc un grup molt poc cohesionat i la mestra sempre intenta treballar per valors, per això quan passen coses com les d'avui ens adonem de la importància de la innocència dels nins/es petits/es.
El protagonista de l'experiència que vos contaré és en Javi. En Javi és un nen molt mogut que sempre vol ser el protagonista de tot, és molt xerrador i sempre interromp (no és capaç de mantindre el torn de paraula). Aprofita qualsevol ocasió per dir la seva i per molestar els companys i fer-los posar nerviosos. Però la seva característica principal és que et guanya poc a poc perqué és molt innocent i molt dolç. És un nin molt divertit, no pots estar sense riure al seu costat.
Avui a classe repartiem mitjançant un sorteig els papers per interpretar una obra de teatre. En Javi ha estat el primer en escollir personatge i ha agafat un protagonista. Poc a poc, els personatges principals s'han anat acabant fins que ja només quedaven personatges secundàris. En Carlos s'ha quedat sense personatge principal i no ho volia acceptar. En Javi intentava consolar-lo diguent-li que tots els personatges eren fonamentals per a que l'obra sortis bé, ja que si no participaven tots l'obra no tenia sentit i que encara que l'aparició fos mínima era important; però cap d'aquest argument acabava de convencer en Carlos que volia tant si com no un dels personatges protagonistes. En Javi se'l mirava i tornava a mirar i no podia vuere el seu amic així! La mestra i jo pensàvem que ho feia per cridar l'atenció o per fer la gràcia (com sol fer) i la nostra sorpresa ha estat quan ens ha dit:
- Vero...! Esborra el meu nom de la llista de protagonistes i posa-hi el de Carlos, ja em quedaré jo amb el secundari.
La mestra i jo ens hem mirat molt estranyades ja que sabíem que aquell paper li feia molta il·lusió, i li hem preguntat si n'estava segur. La seva resposta ha estat:
- Posau-me el paper que volgueu però donau-li el meu a Carlos, que està molt trist!
Ha estat un acte tan polit per la seva part! Hauríeu d'haver vist la cara de felicitat que posava quan ha vist que havía fet feliç el seu amic, per ell allò era molt més important. Potser vos sembla una tonteria però pens que tot l'alumnat ha aprés més en aquest instant que no amb tot el matí de classe. A vegades, obviam la importància que tenen els valors i molts d'ells s'estan desvaloritzant!!
Per acabar aquesta entrada vos deix amb un parell de cites que alguns personatges importants han fet referent als infants, amb un llibre de frases expresades per nins i nines i amb una cançó de Queen que parla de l'amistat!
"A cada infant neix la humanitat" Jacinto Benavente
"Els nens són l'esperança del món" José Martí
"Allò que se'ls proporcioni als infants serà el que ells proporcionaran a la societat" Karl A. Menninger
"La infància té les seves maneres pròpies de veure, pensar i sentir; no hi ha res més estúpid que voler substituir-les per les nostres" Jean Jackes Rousseau
"Els nens són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur" John Fitzgerald Kennedy
A l'escola, moltes vegades, es dedica molt més temps a ensenyar continguts que valors. Quan els infants són petits és quan se'ls ha d'ensenyar valors com l'amistat, el respecte, l'empatia.
ResponEliminaL'acte d'aquest infant, sense cap dubte, és una demostració del que hi ha al seu interior.
Va ser un moment molt pulit Mª Antònia! Crec que ens va donar una gran lliçó a tots! I estic completament d'acord amb tu, els valors són molt més importants que els continguts!! I és el que més els hem de transmetre! ;)
ResponElimina