Un abans i un després...

Avui he viscut un dels pitjors moments des de que faig les pràctiques.

Normalment, a les sessions que no prepar jo faig de suport a la tutora. La major part del temps el pas amb n'Alex.

N'Alex és un nin amb TDAH amb hiperactivitat i diagnosticat a Infantil amb retràs maduratiu. És un nen molt simpàtic, que té molta juguera i que és molt infantil. Li agrada molt tenir contacte amb els altres, que l'abracin i donar caricies, és molt carinyos. Li costa molt mantindre l'atenció i concentrar-se. Sempre està mirant les estrelles. Per aquesta raó sovint es bloqueja i es frustra. Com és molt actiu i es sent impotent perqué no sap fer la feina es posa nervios i això deriva en un mal comportament. Aquesta situació deriva en una sanció i un càstig que moltes vegades no és la solució ja que augmenta la seva baixa autoestima. 

Avui tenia que copiar una frase de la pissarra. Havia d'escollir entre sis i ha agafat la tercera. Com tenia una frase a dalt i una altra a baix, li costava concentrar-se i s'embullava. Com li ha costat tant s'ha acabat el temps de l'exercici i ell encara no havia acabat la feina. La tutora l'ha deixat pel darrer per a corregir-lo per a donar-li més temps, però tot i així no ha acabat d'hora.

La correcció ha estat negativa i un veure la careta trista al seu llibre m'ha mirat amb els ulls plens de llàgrimes i m'ha dit:

 

"Verónica, jo no vull estar aquí, no m'agrada l'escola, vull anarme'n a casa i jugar. Jo no se fer les feinetes, no em surten be! No m'agrada venir a l'escola..."

Ha estat una sensació molt dura, no sabia molt bé qué fer. L'entenia i em feia molta llàstima perqué no plorava per mandresa sinó perqué no sabia fer-ho i es frustrava. Poc a poc l'he anat animant i li he plantejat l'exercici com un joc. Ha costat, però finalment el nostre deixava anar la tristesa i s'animava a fer la feina. 

M'he sentit tan malament... mai havia vist un nen tan poc motivat! Faré tot el possible perqué el dia que jo sigui mestra cap nin i nina expressin les paraules i les emocions que m'ha transmès a mi n'Alex. Hi ha hagut un abans i un després!!

No som molt fanàtica d'aquest grup però l'expresió del nen i el que em deia m'han recordat la lletra d'aquesta cançó. Esper que amb aquesta entrada vos faci reflexionar una mica i pogueu sentir la impotència que hem viscut tant ell com jo!