Aguachifu aguanyiepi!

Durant els dies que fa que estic a l'escola m'he adonat  que hi ha un gran problema de racisme per part d'alguns de nins i nines de l'aula. Li vaig comentar a la tutora i em va dir que ella havia percebut alguna cosa però que pensava que era molt més suau. Em va dir que aquest problema s'havia de resoldre de forma dràstica inmediatament.

Avui com tacava religió ha pensat que seria un bon moment per tractar el tema del racisme, la integració i la tolerància enfront les diferències dels altres. La tutora li ha explicat el problema a la mestra de religió i li ha proposat l'exercici. Ella ha dit que li pareixia una gran idea però enseguida que ha partit la tutora m'ha dit si podia fer jo la dinàmica ja que ella no coneixia tant bé el problema ni al nin (en Francis és un dels set nins/es que no fan religió).

En un principi no sabía molt bé qué fer perque mai he fet una dinàmica contra el racisme amb nins/es. He agafat el llibre de religió i he cercat una imatge on apareixen un grup de nins/es jugant de diferents races i cultures. Els he assegut en un cercle i els he dit que analitzessin la imatge: qué vuen? són tots iguals? quines diferències hi veuen? Es veuen feliços a la imatge? Coneixen algú (en Francis) que tengui la pell d'un altre color? Pensen que és feliç a classe? A partir d'aquí ja han començat a apareixer i a sorgir els problemes que hi ha entre ells. A continuació els he fet un exercici de sensibililtzació paregut al que vam fer nosaltres a classe: els he dit que apuntassin a un paper el que entenien del que jo els anava a dir "aguachifu aguanyiepi". S'han quedat ben parats i han admès que es senten malament de no entendre res i que potser ell ha passat pel mateix. També els he posat en situació de que anassin al seu país i es trobessin sols si els agradaria que se'n enriguessin d'ells i no els ajudessin a integrar-se. Per finalitzar, els he preguntat un a un que contassin un moment dels anys que fa que van a classe amb ell (també han fet infantil junts) i només han pogut parlar quatre, els altres han baixat el cap i s'han sentit malament. S'han compromès a canviar d'actitud pel que fa a ne'n Francis.

 http://www.youtube.com/watch?v=6RIzYawQxwg

Com ho haguessiu fet vosaltres?

Vull ajudar-te!

Avui vos faré cinc céntims d'una de les meves alumnes. Es tracta d'una nina amb TDA-H i conducta molt agressiva. El pitjor problema que presenta és que no tolera una negativa i intenta sempre cridar l'atenció damunt la mestra i provocar-la amb mirades desafiants. En el moment en el que les coses no surten com ella espera agredeix a totes les persones que té al seu voltant (alumnat o docents). Per això està asseguda estratègicament i es prenen mesures especials. La tutora em va comentar que el que pretenien era que aprengues a controlar els seus nervis i a tranquilitzar-se quan una cosa no li surt així com ella espera; i que moltes vegades quan començava a provocar-la optaven per ignorar-la. Des de que jo havia arribat he de dir que estava més tranquil·la i a jo no m'ha agredit, fins i tot la tutora em va felicitar pel suport que li donava (sempre li reforç lo positiu i intent tranquilitzar-la).

Tot i així, el dijous vaig tenir el primer "enfrontament" amb ella. Estava castigada al pati i la tutora no podia quedar amb ella perque tenia guardia de pati. Em vaig oferir per quedar a l'aula amb ella i un altre nen que també a estava castigat a la meitat del pati. Mentre hi eren els dos no hi va haver cap problema, però quan l'altre va partir a jugar va començar a rebotar. Va empitjorar quan va veure que el seu esmorzar era un plàtan. El va tirar tres vegades a terra, però finalment vaig poder aconseguir que se'l menjas i es controles una mica. A més, pretenia jugar a l'hora del pati i en el moment en el que jo li negava les joguines es tornava a posar nerviosa. És una nina amb moltíssima força i és molt difícil controlar-la. Jo intentava calmar-la però no hi havia manera. Crec que m'hauria pigat de no ser perqué una mestra va passar pel passadis i va vore que tenia dificultats i va avisar la tutora.

Em vaig sentir un poc inútil, impotent i que havia fracassat per no poder estar mitja hora amb una nina... qué faré quan en tengui 23? D'altra banda també vaig estar reflexionant i vaig pensar que si la nina hagués dit que jo l'havia pigat o forçat, com hagués pogut demostrar la meva innocència? Seria la meva paraula contra la seva! Crec que mentre faci les pràctiques procuraré no quedar-me sola amb ella, que hi hagi sempre un altre professional amb mi per si hi hagués algun incident o conflicte. A més, l'escola no té el suport de la seva família, ja que defencen en tot moment el comportament de la seva filla. Ja han denunciat al col·legi alguna vegada. És aquí on radica el principal problema, a la seva casa, és una nina molt consentida i tota la feina que fa l'escola per a proporcionar-li uns valors i un canvi d'actitud és perd quan la mare li dona suport i la defença davant els docents. 

És una llàstima perqué és una nina especatular, sap moltíssimes coses i li encanta llegir. A més, paradòjicament és una nina molt carinyosa quan està calmada, i sempre té ganes d'expresar-se i de contar-te les seves coses. Hem de cercar la manera que aprengui a controlar-se ella mateixa i a posar-se en el lloc dels altres, hem de treballar molt l'empatia. Personalment, pens que s'ha de treballar des del reforçament positiu i la paciència. No ens hem d'oblidar que són nens/es i que actuen d'una forma o altre en funció de les seves experiències i contextos. Són petits herois que ens necessiten!

Versió de Il Divo de la cançó Hero de Mariah Carey.

Somnis

No hi ha dia a l'escola que no sigui difícil i que hi hagi situacions complicades, però tampoc hi ha hagut un sol dia en el que no hagi sentit molta tendresa. El que més m'agrada fer de les pràctiques és escoltar les reflexions dels nens/es, el que pensen el que somien... Tenen un món interior tan gran, que és fascinant. Crec que els infants són personetes que viuen somiant constantment, i això és meravellos.  Tant de bo, totes les crisis i tots els problemes del món dels adults es solucionessin amb les suggerències, idees i somnis del món dels petits. 

Com va dir Edgar Allan Poe: "Els que somien de dia són conscients de moltes coses que escapen als que només somien de nit"

Sopa de Cabra- Els teus somnis

I si... definim atenció a la diversitat?

Avui he estat treballant amb la tasca que tenim pendent aquesta setmana de l'assignatura.

La tutora m'ha proporcionat molta informació de com es fa el suport a l'aula. Intervenen el PT i l'AL. FAn suport tant dins com fora de l'aula. També m'ha deixat revisar els DIACS (Documents Individulas d'Adaptacions Curriculars) i les ACIs pertinents.

En total hi ha sis alumnes amb NESE i hi ha molta diversitat entre els diferenst casos. En revisar les ACIs esperava trobar molts d'exemples d'adaptacions. El que he trobat és que eren totes iguals...

Personalment, no he entes res... Les ACIs es basaven en les matèries de matemàtiques i de llengua, ja que són les considerades instrumentals, independentment del tipus de NESE que aparegui. No entenc que un nen amb retràs maduratiu tengui les mateixes adaptacions que un nen/a amb TDA-H o un nen amb trastorn greu del llenguatge. Se suposa que estem preparats per atendre a la diversitat i obviament de forma diversa, estem segurs del que això vol dir?

Vosaltres heu pogut revisar aquests documents? Vos ha passat el mateix? Què en pensau?

Pens que com diu aquesta cançó hem de pintar-nos la cara color esperança, saber que es pot i voler que es puga! Hem de voler treballar per a la diversitat. Si a la vostra escola les adaptacions significatives o no significatives no són les idònies amb aquesta cançó vos anim a fer el màxim de propostes i activitats a l'aula sense por a arriscar-nos i a equivocar-nos.

Volem millorar!

Ahir al centre van oferir una xerrada sobre la intervenció a l'aula amb nens/es amb Trastorn de Déficit d'Atenció amb Hiperactivitat.  Va ser una xerrada centrada en la pràctica més que en la teoria i fou molt profitosa. Aquest tipus de xerrades les fan de 2 a 3 que és quan més docents poden assistir-hi.

Pens que és una iniciativa molt bona que el col·legi ofereixi xerrades pels professors, i es vagin renovant. El col·legi cerca recursos per a les necessitats que van sorgin. El nombre d'alumnes amb TDAH és molt elevat i els mateixos professors (la majoria d'edat avançada) demanen estratègies per a poder fer certes adaptacions.

Vos pas es link del blog de l'orientador que va fer la xerrada, a aquesta pàgina hi trobareu informació d'altres aspectes relacionats amb els/les nostres alumnes:

http://blogeoeppalma1.blogspot.com/

Vos pos també un conte d'un nen amb TDAH, podríem treballar-lo a classe si tenim algun nen amb baixa autoestima per a normalitzar la situació.

                                  

Seré capaç?

Abans de començar les pràctiques, vaig anar un dia al centre per presentar-me. Hi anava nerviosa, carregada d'il·lusió i amb molta energia, esperant començar prest les pràctiques i estar en contacte amb els meus nens/es.

La meva sorpresa fou quan la tutora em va comentar el grup que m'esperava. A l'aula hi ha 23 alumnes, dels quals 6 tenen NESE significatives. Em va comentar que era un grup molt difícil, ja que hi havia molts de nens/es que necessitaven suport, a més el clima d'aula no era gens bo, entre ells no hi havia sensació de grup. El conflicte més gran el tenen amb una nena que té tdah amb agressivitat. Em va contar que no hi havia dia que no agredis als companys/es o a la pròpia mestra. Entre les altres NESE hi ha un nen africà amb una malaltia "confidencial" no contagiosa, un nen amb retràs mental, un nen amb retràs de la parla, un altre nen amb tdah i un nen amb una malaltia degenerativa en els òssos (el principal problema és que per operacions ha perdut moltes classes i porta un retras acumulat).

En acabar la reunió amb la tutora em trobava que tremolava, tenia tanta por de no saber-ho fer bé... Lo primer que vaig pensar fou que tota la teoria que havia après en aquestos tres anys no em servia de res, perque no em veia prou formada i capacitada per ser bona mestra. Precisament vaig escollir aquesta optativa per poder formar-me més, perque no em puc permetre no ser una bona professsional, i tenir tants de casos amb nese en el primer contacte que tenc amb nens/es em pareixia massa pronte, lo únic que em repetia a jo mateixa era: seré capaç?

Ara que ja fa una setmana que estic fent pràctiques al col·legi he de dir que estic molt contenta i que cada dia per jo és un repte. La tutora m'ajuda molt i estic aprenent moltíssimes coses noves. No sé si algu de vosaltres ha tengut en aquesta primera setmana o els dies previs la sensació que vaig sentir jo després de la reunió, tant si és així com si no, vos deix aquesta cançò que ens ve a dir que davant les adversitats ens hem de superar i no rendir-nos abans de començar sinó intentar aprendre de tot el que se'ns presenti! Arribarem a temps!

Només pens amb tu...

Benvinguts a aquest blog!

Aquest blog forma part de l'assignatura d'Atenció a l'alumnat amb Necessitat Específica de Suport Educatiu a l'Escola, optativa del grau d'Educació Primària a la UIB.

Vaig escollir aquesta optativa perqué pens que la meva formació pel que fa a nens/es amb NESE o NEE és molt limitada i té moltes carències. En un futur vull ser una bona professional i treballar de forma inclussiva amb el meu alumnat.  

Qué volem dir amb alumnat NESE?

 Els alumnes amb NESE són aquells que tenen una Necessitat Específica de Suport Educatiu, és a dir, aquells que necessiten alguna adaptació per a poder estar ben integrats amb la resta de companys. Aquestes necessitats són molt heterogènies: alumnes amb NEE (Necessitats Educatives Especials), alumnes nouvinguts, alumnes amb alguna discapacitat, alumnes amb risc d'exclosió, etc.

Com a futurs mestres hem de ser conscients que no hi ha dos persones iguals i que tots necessitam que ens ajudin a intregar-nos, hem de posar-nos en la pell dels altres. Futur alumne, des d'aquí vull expresar-te que només pens amb tu i que aprofitaré al màxim les pràctiques al centre i els recursos que m'ofereixen a la universitat per un dia poder estar a l'altura del que tu esperes de mi.