Aquest blog forma part de l'assignatura d'atenció a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a l'escola i servirà per anar reflexionant sobre el meu día a día a les pràctiques, sobretot d'allò que té a veure amb alumnat nese. Vendrà a ser un diari sobre la meva vida a l'escola i amb els nens/es. Esper que m'ajudi a mi i a tota la gent que el llegeix per a arribar a ser bons professionals en un futur pròxim.
L'altre dia vaig presenciar com una tutora d'una altra aula xerrava amb un dels seus alumnes. Li deia que com volia aprendre si no sabia fer lo més bàsic i durant tota la conversació s'escoltava " no saps...". La majoria de les coses que li dea que no sabia fer eren coses que per a ser competent en un futur no li servien per res, eren totalment incoherents i no tenien la importància que la mestra li donava.
Em va fer molta llàstima i pens que la mestra el que va fer va ser desmotivar-lo i fer que la seva autoconfiança baixes i es frustres per no saber fer la feina. Potser transmetent-li la informació a través de diferents estils d'aprenentatge com vam estudiar a la classe de l'altre dia o fomentant diferents tipus de pensament l'infant seria capaç de fer el que se li demana o simplement no reforçar allò que no sap fer i cercar i fomentar aquelles tècniques i estratègies útils per a ell.
Avui hem anat d'excursió a una granja i els infants s'ho han passat super bé! Els ha agradat molt i han aprés moltes coses noves. El contacte amb la naturalesa és una experiència molt bona i gratificant pels infants!
N'Iván un nen amb malaltia crònica que va amb cadira de rodes ha pogut assistir a l'excursió i participar a totes les activitats que s'han fet. M'ha impresionat veure la solidaritat dels companys, tots procuraven ajudar-lo i integrar-lo en les tasques.
Crec que valors com el de la solidaritat són molt importants i que hauríem de fomentar-los més a les nostres aules, ja que és molt importan que prenguin consciència de les dificultats que tenen els seus companys i que des de la seva posició ajudin si els és possible.
Vos posaré un vídeo que a jo m'arriba directament al cor, pel missatge i per aquesta malaltia que per desgràcia ens allunya de les persones que estimem.
L'altre dia a classe n'Albert ens va xerrar de dinàmiques de grup per a donar cohesió, que és la primera fase per la qual hem de passar si volem aconseguir una bona feina basada en l'aprenentatge cooperatiu. Ell ja en va dir unes quantes, entre elles una que s'anomena els amics especials. No estic molt segura de quina és aquesta però em penso que és molt semblant a la que vos vaig a comentar.
Aquesta dinàmica és ideal per a fer a una escola unitària ja que hi ha molta diferència d'edat enstre uns infants i d'altres. La dinàmica dels padrins consisteix en dividir l'alumnat en dos grups: els padrins i els fiols. La meitat del grup amb més edat és el padrí d'algun infant de l'altre grup, que seran els fiols. Aquesta dinàmica dura tot el curs. Els infants que són padrins tenen cura dels més petits i són els "protectors" dels fiols/es. La seva feina consisteix donar-li suport, ajudar-lo sempre que ho necessiti, tenir-ne cura al patí, inclos acompanyar-lo al bany si és necessari.
Vos puc assegurar que els resultats són boníssims perque és una dinàmica que es posa en pràctica actualment a l'escola de les meves germanes (de la qual vos vaig fer cinc cèntims a una entrada. Els padrins són alumnes més grans als quals se'ls dona una responsabilitat i una tasca en la qual han d'aprendre a compartir i col·laborar amb els altres. Es treballen molt els valors de forma implícita. Aprenen a cuidar d'altres i a no pensar només amb ells mateixos. També com ja vàrem dir a classe aprenen a ensenyar i a cercar estratègies noves per a transmetre als altres. Són com a fades padrines o àngels de la guarda. Els infants troben un amic en el seu padri.
Per fer a una escola normal és complicat perqué tots tenen la mateixa edat, però si algun dia estau a una escola unitària vos recoman que la poseu en pràctica!
Cada dilluns hi ha una hora de religió. El grup es xapa: set nins/es amb la tutora a una altre aula a jugar i els altres queden a l'aula ordinària amb la mestra de religió.
Pens que aquestes sessions estan molt mal organitzades i mal enfocades per diverses raons:
Es basen en el llibre de text.
Hauria de ser una matèria basada en el treball dels valors i en la pràctica de moltes dinàmiques i no ser tant teòriques i mecàniques. Usaria contes amb moralitat que és com aprenen més. Hauríem d'educar més que instruir.
Continguts del llibre.
La major part de les vegades els exercicis que fan no tenen sentit per l'alumnat. Per exemple l'altre dia havíen de pintar les lletres de la següent oració: "Jesús ens va donar el seu cos, al darrer sopar. Jesús va morir a la creu per salvar-nos a tots."
No se'ls ha explicat en cap moment la "història" de Jesús i no entenien l'afirmació. Consider que aprendrien més si se'ls transmetés la cultura del cristianisme.
Crec que és una metodologia molt incoherent.
Paper de la mestra.
No es prepara gens les classes, no motiva els alumnes, no incentiva els valors que predica, no ressol conflictes, no té iniciativa ni interés per ensenyar-los coses noves. Sembla que desitja que passi el temps el més aviat possible.
Com s'enfoca aquesta matèria a les vostres escoles?
Avui he viscut un dels pitjors moments des de que faig les pràctiques.
Normalment, a les sessions que no prepar jo faig de suport a la tutora. La major part del temps el pas amb n'Alex.
N'Alex és un nin amb TDAH amb hiperactivitat i diagnosticat a Infantil amb retràs maduratiu. És un nen molt simpàtic, que té molta juguera i que és molt infantil. Li agrada molt tenir contacte amb els altres, que l'abracin i donar caricies, és molt carinyos. Li costa molt mantindre l'atenció i concentrar-se. Sempre està mirant les estrelles. Per aquesta raó sovint es bloqueja i es frustra. Com és molt actiu i es sent impotent perqué no sap fer la feina es posa nervios i això deriva en un mal comportament. Aquesta situació deriva en una sanció i un càstig que moltes vegades no és la solució ja que augmenta la seva baixa autoestima.
Avui tenia que copiar una frase de la pissarra. Havia d'escollir entre sis i ha agafat la tercera. Com tenia una frase a dalt i una altra a baix, li costava concentrar-se i s'embullava. Com li ha costat tant s'ha acabat el temps de l'exercici i ell encara no havia acabat la feina. La tutora l'ha deixat pel darrer per a corregir-lo per a donar-li més temps, però tot i així no ha acabat d'hora.
La correcció ha estat negativa i un veure la careta trista al seu llibre m'ha mirat amb els ulls plens de llàgrimes i m'ha dit:
"Verónica, jo no vull estar aquí, no m'agrada l'escola, vull anarme'n a casa i jugar. Jo no se fer les feinetes, no em surten be! No m'agrada venir a l'escola..."
Ha estat una sensació molt dura, no sabia molt bé qué fer. L'entenia i em feia molta llàstima perqué no plorava per mandresa sinó perqué no sabia fer-ho i es frustrava. Poc a poc l'he anat animant i li he plantejat l'exercici com un joc. Ha costat, però finalment el nostre deixava anar la tristesa i s'animava a fer la feina.
M'he sentit tan malament... mai havia vist un nen tan poc motivat! Faré tot el possible perqué el dia que jo sigui mestra cap nin i nina expressin les paraules i les emocions que m'ha transmès a mi n'Alex. Hi ha hagut un abans i un després!!
No som molt fanàtica d'aquest grup però l'expresió del nen i el que em deia m'han recordat la lletra d'aquesta cançó. Esper que amb aquesta entrada vos faci reflexionar una mica i pogueu sentir la impotència que hem viscut tant ell com jo!
Aquesta entrada la vull dedicar a tots els infants que cada dia ens ensenyen mil coses i dels quals hauríem d'aprendre tots!
Cada dia ens mostren amb petits detalls lo importants que són certs valors com l'amistat, la solidaritat, el compañerisme, el respecte, etc. Personalment, tenc un grup molt poc cohesionat i la mestra sempre intenta treballar per valors, per això quan passen coses com les d'avui ens adonem de la importància de la innocència dels nins/es petits/es.
El protagonista de l'experiència que vos contaré és en Javi. En Javi és un nen molt mogut que sempre vol ser el protagonista de tot, és molt xerrador i sempre interromp (no és capaç de mantindre el torn de paraula). Aprofita qualsevol ocasió per dir la seva i per molestar els companys i fer-los posar nerviosos. Però la seva característica principal és que et guanya poc a poc perqué és molt innocent i molt dolç. És un nin molt divertit, no pots estar sense riure al seu costat.
Avui a classe repartiem mitjançant un sorteig els papers per interpretar una obra de teatre. En Javi ha estat el primer en escollir personatge i ha agafat un protagonista. Poc a poc, els personatges principals s'han anat acabant fins que ja només quedaven personatges secundàris. En Carlos s'ha quedat sense personatge principal i no ho volia acceptar. En Javi intentava consolar-lo diguent-li que tots els personatges eren fonamentals per a que l'obra sortis bé, ja que si no participaven tots l'obra no tenia sentit i que encara que l'aparició fos mínima era important; però cap d'aquest argument acabava de convencer en Carlos que volia tant si com no un dels personatges protagonistes. En Javi se'l mirava i tornava a mirar i no podia vuere el seu amic així! La mestra i jo pensàvem que ho feia per cridar l'atenció o per fer la gràcia (com sol fer) i la nostra sorpresa ha estat quan ens ha dit:
- Vero...! Esborra el meu nom de la llista de protagonistes i posa-hi el de Carlos, ja em quedaré jo amb el secundari.
La mestra i jo ens hem mirat molt estranyades ja que sabíem que aquell paper li feia molta il·lusió, i li hem preguntat si n'estava segur. La seva resposta ha estat:
- Posau-me el paper que volgueu però donau-li el meu a Carlos, que està molt trist!
Ha estat un acte tan polit per la seva part! Hauríeu d'haver vist la cara de felicitat que posava quan ha vist que havía fet feliç el seu amic, per ell allò era molt més important. Potser vos sembla una tonteria però pens que tot l'alumnat ha aprés més en aquest instant que no amb tot el matí de classe. A vegades, obviam la importància que tenen els valors i molts d'ells s'estan desvaloritzant!!
Per acabar aquesta entrada vos deix amb un parell de cites que alguns personatges importants han fet referent als infants, amb un llibre de frases expresades per nins i nines i amb una cançó de Queen que parla de l'amistat!
"A cada infant neix la humanitat" Jacinto Benavente
"Els nens són l'esperança del món" José Martí
"Allò que se'ls proporcioni als infants serà el que ells proporcionaran a la societat" Karl A. Menninger
"La infància té les seves maneres pròpies de veure, pensar i sentir; no hi ha res més estúpid que voler substituir-les per les nostres" Jean Jackes Rousseau
"Els nens són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur" John Fitzgerald Kennedy
