Al meu racò: tots som diferents!

Pareix s'altre dia que vaig fer la primera entrada d'aquest blog... era la primera vegada en la meva vida! Va ser tota una odisea!! Ara ja n'he posat tantes que pareix que fa pena que sigui sa última...

Aquest semestre se m'ha passat molt ràpit, degut entre altres coses a les pràctiques. Han estat molt profitoses, estic orgullosa de la meva feina i de com han anat! Trobaré molt a faltar els meus infants! 

Pel que fa a aquesta assignatura he de dir que ha estat un plaer cursar-la. Aquesta junt amb DEAS i les matèries d'educació física han estat de les assignatures de les quals he aprés més. És molt gratificant pensar que estas aprenent i que anar a classe de vegades és útil, et sens molt bé quan entres a una aula i penses: "ara veig clarament el que he fet a classe" o "aplicaré això que vaig aprendre l'altre dia a vore quins són els resultats". Aquestes coses només s'aconsegueixen si hi ha grans professionals a darrere  que es preparen les classes i es preocupen per a que la informació que transmeten sigui interioritzada i assimilada per la totalitat del seu alumnat. En aquest aspecte moltíssimes gràcies tant a na Míriam com a n'Albert.

Per altra banda i ja a nivell més personal he de dir que quan vaig agafar aquesta matèria ho vaig fer perque era on menys formada em sentia i volia estar preparada perquè ens van dir que en acabar la carrera podíem treballar com a PT i no em sentia prou capacitada. Probablement, si hagués sabut que la menció que escollis seria la que hauria de fer després en acabar no l'hagués agafat, perquè mai m'havia plantetjat ser mestra de suport. Ara que he fet l'assignatura i he pres més consciència de la importància de tenir una visió inclusiva, ja no m'ho planteig únicament sinó que m'agradaria dedicar-m'hi.

Abans d'acomiadar-me vos vull deixar amb aquesta història breu, senzilla i directa que he trobat: http://www.clubcultura.com/clubliteratura/clubescritores/millas/forges/numero.htm

Esper que hagueu aprés molt i que les entrades que heu llegit vos hagin servit d'ajuda durant les vostres pràctiques. He trobat una cançó que crec que resumeix molt bé alguna de les idees clau de l'educació inclusiva: tots som diferents!

Ens veiem prest! Salutacions!!

Fem teatre!

Durant el període de pràctiques he fet quatre unitats didàctiques de les següents àrees: català, matemàtiques, música i educació física i educació artística (conjunta).

A la unitat didàctica de català he guanyat confiança i seguretat en mi mateixa.

A la unitat didàctica de matemàtiques m'he enfrentat a reptes perquè havia d'aconseguir que la totalitat dels alumnes assolis coneixements que d'entrada són molt complicats. Per a aconseguir-ho he fomentat diferents estils d'aprenentatge: visual, auditiu i cinestèsic.

L'unitat didàctica de música és la que més he gaudit. Va ser la més breu, només tenia quatre sessions. En un principi estava programada per a que fos de tres sessions però a la mestra li va agradar i em va oferir allargar-la una sessió més. Van ser classes molt divertides i entretingudes.

L'unitat didàctica que més ha costat i a la qual hem dedicat més preparació és la d'educació física que hem fet juntament amb les àrees d'educació artística i llengua anglesa. La primera idea era fer una obra de teatre amb la llegenda de Sant Jordi, però per falta de temps i de sessions hem decidit fer una pel·lícula. A les sessions d'educació física i psicomotricitat hem treballat l'expressió corporal i hem fet els assatjos de l'obra. A les sessions d'educació artística hem fet els decorats, les vestimentes i els materials necessaris per a fer l'obra; i finalment, s'ha fet conjuntament amb l'àrea d'anglès perquè el diàleg està amb anglès. Avui l'hem acabat, només falta juntar les gravacions i fer una presentació amb tot el cicle. Ens ha duit una feinada ja que s'ha fet amb quatre grups diferents (les dos línies de primer cicle). Ha estat l'única experiència que he tingut als grups de segon.

La mestra amb la qual he fet aquesta unitat didàctica dona les matèries d'educació física, psicomotricitat i educació artística. És una professional boníssima. Les seves classes són molt inclusives i afavoreixen la integració de la totalitat dels membres dels diferents grups, independentment de les seves capacitats o carències. Hem fet l'obra amb un infant amb cadira de rodes, amb infants nouvinguts, braços trencats, TDAH, retràs maduratiu, etc. He aprés moltíssim d'ella i tot i que ens ha dut molta feina, ha estat molt gratificant.

Una escola alternativa: aprenentatge cooperatiu.

Aquest curs ens han xerrat molt de l'aprenentatge cooperatiu i de les avantatges que té en el procès d'ensenyança-aprenentatge dels infants. A la meva classe, per desgràcia, no es fan moltíssimes dinàmiques cooperatives (qualcuna a les classes d'educació artística i educació física), tot i que pens que hi són molt necessàries degut a que hi ha molts d'infants amb NESE  i els ajudaria a assimilar els continguts i a aconseguir l'èxit educatiu per a ser competents. A més, no seria útil i significatiu només per a ells sinó per a la totalitat de la classe. Esper que vosaltres hagueu tingut més sort que jo en aquest aspecte.

Vos deix el link d'una pàgina que consider que està prou bé i dona algunes idees per a fer activitats cooperatives. Aquesta pàgina és un bon recurs a l'hora de programar unitats didàctiques amb activitats dedicades a la lectoescriptura, tant amb català, castellà o anglès.

http://www.colorincolorado.org/educadores/contenido/cooperativo/

Vos deix també amb unes iamtges per a reflexionar!!

Ens agrada la naturalesa...

Aquest dimarts vam fer l'última sortida del curs. Jo he pogut assistir a dos amb el meu grup: una el dia del llibre a un museu i l'altra a una granja-escola. Aquesta última va estar super bé, i m'agradari mostrar-vos un parell d'imatges per a que pogueu diagnosticar vosaltres mateixos quin va ser el resultat i si ens va agradar...

Això només és un petit resum, vam poder veure moltes més coses!

 

Vénen els bombers!!

Aquest divendres estàvem fent la classe de medi quan de sobte... riiiiiiiiiiiiiing!! En un principi no sabia motl bé què passava però en veure la rapidesa en la que tothom es movilitzava vaig comprendre que es tractava d'un simulacre d'incendi. La tutora va començar a tancar finestres a una velocitat impresionant, els infants es van posar a la cua i jo vaig agafar n'Ivan, el nen que va amb cadira de rodes. En menys de dos minuts tots ens trobàvem al pati de fora de l'escola organitzats i col·locats tal com s'havia estipulat. Va ser un moment una mica tens ja que hi havia molts infants, sobretot els més petits, que ploraven perquè no sabien què passava i cridaven els seus germans. La gran majoria tenia molta por i no sabien que fer. 

El simulacre va estar molt bé per diferents motius: 

- l'organització va ser l'adequada, tots els mestres sabien quina era la seva feina i el seu paper i el van fer amb rapidesa.

- Els bombers ho tenien tot preparat com si fos real.

- Es palpaven els nervis i la tensió en l'ambient.

- Van ensenyar a alguns mestres a fer funcionar un extintor.

- Van posar simuladors de fums (grisos i vermells).

- Van entrar amb el camió i les mangueres i van mullar els infants.

- Els bombers respongueren a totes les preguntes que els van fer.

Pens que està molt bé que es facin aquests simulacres almenys una vegada a l'any. No ho havia vist mai i molt menys trobar-me amb la situació.

Infància = Il·lusió

Una de les coses que més m'agraden de treballar amb infants de primer cicle és la seva innocència. Poden tenir un comportament molt dolent però els pots contar qualsevol cosa que se la creuran i tendran il·lusió. Lo millor que ens poden oferir els infants és la seva imaginació.

Vos posaré un exemple que he viscut aquests mesos. Des del primer día que vaig començar a fer les pràctiques sempre portava al coll un cridador d'àngels i tots em preguntaven què era. Els vaig contar que era un obsequi d'un follet i que quan em portava bé si demanava un desig els àngels me'l concedien. En un principi alguns estaven reacis a creures la història però, finalment, tots estaven entusiasmats i meravellats pel meu collar. Qualquns es portaven bé per poder demanar algun desig. 

Un dels nins de la meva classe sempre té algun toc d'atenció per quan acaba el día i a l'hora de posar estrelletes als infants que s'han portat bé, quasi sempre es queda sense. El divendre es va portar super bé, i molt il·lusionat es va apropar i em va preguntar si li deixaria demanar un desig al meu collar. Em feia una mica de por dir-li que si, perquè no volia llevar-li la il·lusió i la creença en la màgia. Em vaig arriscar i li vaig dir que sí, però que no sempre es cumplien. em vaig inventar un encanteri per a que el repetis i vaig escoltar atentament quin era el seu desig i em vaig sorprendre quan vaig escoltar: vull que hi hagi més juguetes a la classe per a que poguem jugar els meus companys i jo! Em va fer molta tendresa i li vaig comentar a la tutora si no li importava que dilluns de matí jo deixas unes joguines a l'aula i que em seguís la corrent. Tenc ganes de que sigui demà per veure les seves cares!

Si alguna vegada podeu fer alguna cosa així vos assegur que és super gratificant veure les seves cares d'emoció, il·lusió i sorpresa! És fantàstic!

Una dosi de positivisme

Ja només ens queda una setmana de pràctiques. No se si vos trobau com jo, però per mi és una notícia bona per un costat i dolenta per un altre. Bona perque ja acabem i ens treurem una feinada de damunt, ja toca descansar. Per altra banda és trista ja que em farà molta pena deixar els meus nins i nines, amb tres mesos se'ls agafa molta estima i els trobaré a faltar. 

Potser les pràctiques no han anat com pensàvem o imaginàvem, tal vegada han estat millor o pitjor.  Segur que vos han quedat moltes coses per fer per falta de temps, i que alguna vegada allò que tenieu en ment fer ha patit canvis i al final no ha sortit com vos esperaveu... recordau que:

Encara queda una setmana per acabar així que aprofitau per donar-ho tot, fer un últim sprint i aportar el millor que teniu. Pens que en aquests mesos he intentat fer el màxim. Aquesta última setmana procuraré disfrutar-la amb energia i alegria!

Vos pos aquest anunci perque a mi personalment em posa de bon humor i em fa estar molt optimista!

Indefensió apresa

No se si recordau que a una de les classes amb n'Albert vàrem xerrar d'un vídeo on es veia molt clarament què era la infensió apresa. Vol deix per aquí per a que pogueu veure vosaltres mateixos/es què és amb un exemple:

A la pràctica que vam fer nosaltres les persones que no sabíen fer res es sentien frustrades i impotents per no fer res. Un alumne/a amb aquests sentiments es sent sol davant l'aprenentatge i arriba a assumir que no ho sap fer i que no en serà capaç mai...

Personalment, pens que és molt important procurar que el nostre alumnat arribi a una situació així. Si només reforçam lo negatiu i allò que no saben fer, arribarà un moment que encara que ho sapiguen fer ja no en seran capaços, degut als fracassos que ja han experimentat. Per això, és imprescindible que sempre hi hagi un reforç positiu i un feedback continu per a motivar-los. A més, si notem que un alumne/a presenta dificultats en algun tipus d'exercici el més convenient es presentar-li la informació de diverses maneres per a que l'assimilin l millor possible i no fer incidència en allò que no els surt bé i més en aquelles coses que sí que fan bé.

L'educació del futur!

Com ja sabeu tots les noves tecnològies estan cada vegada més presents a les nostres aules i és molt important saber fer-ne un bon ús, ja que ens poden ser molt útils i poden ser el millor recurs per oferir una educació de qualitat als nostres alumnes.

Vos pos aquest vídeo que he trobat a Youtube i m'ha semblat molt interessant de com pot ser l'educació del futur en simbiosi amb la tecnològia i les eines especialitzades que cada vegada apareixen més nombrosament.

Què en pensau? Creis que les noves tecnològies són un bon recurs? Pensau que ens ajuden a l'hora de facilitar l'educació dels alumnes amb NESE?