Aquest blog forma part de l'assignatura d'atenció a l'alumnat amb necessitat específica de suport educatiu a l'escola i servirà per anar reflexionant sobre el meu día a día a les pràctiques, sobretot d'allò que té a veure amb alumnat nese. Vendrà a ser un diari sobre la meva vida a l'escola i amb els nens/es. Esper que m'ajudi a mi i a tota la gent que el llegeix per a arribar a ser bons professionals en un futur pròxim.
Avui a l'escola han fet la segona part d'un curset de primers auxilis que fan una pediatra i una infermera. Una mestra de l'escola m'ha dit que fa uns anys un nin va tenir una parada cardiorespiratòria i va morir. Els pels se m'han posat de punta només de pensar-ho.
M'agradaria poder afirmar que mai estaré en aquesta situació, pero... I si...? Crec que és fonamental que tots els professionals implicats amb els infants tenguin un mínim de coneixements bàsics per a poder actuar en cas d'una emergència.
Per altra banda i com ja vaig comentar a una de les entrades crec que és una molt bona iniciativa oferir cursets pels docents del centre per a que es segueixin formant i actualitzant. Això s'incrementa si tenim en compte que la plantilla del centre és d'edat avançada i no estan acostumats als canvis i a informar-se.
He cercat un ppt sobre primers auxilis per si vos interesa tenir unes nocions bàsiques per si algun dia, esper que no, vos trobau amb alguna situació complexa sapigueu com actuar. És una mica extens però crec que les explicacions són molt clares.
Aquesta setmana a classe vam fer cinc cèntims de com es treballava a les escoles unitàries i parlar-ne em va fenir venir al cap molts records de la meva infantesa.
Com ja vaig comentar a classe jo vaig anar a una escola unitària. En un principi jo volia fer les pràctiques allí, però degut a l'organització del pla d'estudis ha estat impossible, ja que jo som d'Eivissa i no em podia permetre deixar dues assignatures per un altre any.
M'agradaria contar-vos un poquet més la meva experiència per a que poguessiu tenir una lleugera idea de com es treballa a una escola unitària o rural.
Quan jo anava a l'escola pública de Sant Mateu hi havia un total de 19 nins i nines. Entre aquests s'hi trobaven tots els que cursaven educació infantil i primària. En un principi els únics docents que hi havia al centre eren la directora/cap d'estudis/tutora/secretària/conserge (avui ho pens i no se com podia fer-ho tot), una mestra d'anglès, un mestre d'educació física, una mestra de música i el capellà que conava religió. Aquests mestres solien ser cada any els mateixos ja que eren els que sempre demanaven la plaça i com que era un poble de les afores no hi havia molta demanda. Els dos últims anys que vaig cursar a aquesta escola van introduir una mestra més que era la que solia estar amb l'alumnat d'infantil, tot i que també treballava amb la resta.
Jo no record l'escola com la majoria de la gent. Per jo anar a l'escola era divertit i m'agradava. Els 19 erem tot un grup i no es mirava l'edat ni l'origen (hi havia bastants d'estrangers, sobretot alemanys). Ens ajudavem uns als altres ja que tots estavem dins la mateixa aula (escola = una aula, un pati, un jardí i un parc). La relació amb la tutora era extraordinària. Tots li tenien molt de respecte, tot i que no era una persona autoritària. No només ens intruia, encara que ens ensenyava moltes coses. Ens educava perque ens estimava. Erem tots una família. Record quan anys després d'haver acabat la meva etapa a l'escola la meva mestra em va comentar que havia trobat a una caixa oblidada el meu xumet. Anecdotes com aquestes en tenc moltíssimes.
L'aula estava organitzada en tres blocs de taules. A una hi havia els/les alumnes d'infantil, a l'altre els alumnes de primer, segon i tercer de primària i, finalment, una tercera taula amb els/les alumnes de quart, quint i sisè. És difícil imaginar com una sola mestra podia donar al mateix temps dos o tres matèries a tants de nivells diferents però dia a dia ho aconseguia. La metodologia que s'empreva era molt diferent que la que es duia a terme a la resta d'escoles. Es treballava de forma cooperativa, tots ens ajudàvem uns als altres. Els més grans ajudaven als més petits i els explicaven les coses. Moltes activitats les feiem en grup. Tots erem iguals, era un gran exemple d'inclusió. Sense saber-ho ja treballàvem una mica per projectes. Les famílies estaven molt involucrades amb l'escola i això també hi feia molt.
Pens que és interessant que coneguem els tipus d'escoels que hi ha i poguem analitzar les avantatges i inconvenients que tenen. Vos recoman que cerqueu més informació sobles les escoles unitaries i així podreu tenir una visió més objectiva que la meva.
He posat aquesta entrada a les quatre etiquetes que tenc creades ja que consider que té una miqueta de cadascuna. En resum vos diré que per jo la meva escola era un paradís en tots els aspectes, entre ells en la integració i la inclusió ja que tots teniem les mateixes possibilitats i no hi havia etiquetes de cap mena.
Vos deix amb aquesta cançó de Coldplay que vos recoman. El videoclip està super ben montat, què en pensau?
Fem de l'escola un paradís per a tots els nostres alumnes!!
Ja s'ha acabat el primer mes de pràctiques. Caracteritzaria aquest mes per l'acollida per part de tot el centre (docents, alumnat, famílies) i un tanteig del seu funcionament i organització.
La meva funció principal ha estat observar com actuen els/les tutors/es i altres professionals en l'aula i reflexionar si el que fan està bé, malament o es podria millorar.
A més, ja he tingut contacte amb l'experiència de donar classe. He fet algunes intervencions (pràcticament a totes les matèries), explicant-los algun exercici, corregint-los el que tenen fet, donant-los suports, exercint d'auxiliar de la mestra. A més un dia vaig poder preparar tres sessions.
El que més destacaria és la confiança que he guanyat en mi mateixa amb aquest primer mes. Què milloraria? Pens que he d'aconseguir ser més dura i imponent en certs moments ja que és el que més em costa.
Començ abril amb ganes d'aprofundir més i de deixar el paper d'observadora i d'auxiliar i substituir-lo pel de mestra organitzant les meves sessions que la tutora avaluarà i així podré millorar! Faig les primeres passes, el gateig inicial, d'un camí que seguiré durant molts d'anys i estic impacient per començar a caminar! És hora de sortir del niu i començar a volar!
Pensau que és "real"? Com a futurs mestres voleu seguir així? Imagineu com voleu que sigui l'educació del vostre alumnat i després faceu tot el possible per a que no sigui tan sols una imaginació! Cada un de nosaltres pot contribuir a que les coses deixin de ser com són actualment!! Ánims!
El 29 de març com tots sabem es va esdenvidre la vaga general. La meva tutora ja em va avisar que ella no vendria i que no volia que l'alumnat avances amb el temari. Així que la tarda del dimecres la vaig passar preparant activitats i dinàmiques per tal de tenir els/les nins/es entretinguts de forma activa i productiva.
Del meu grup només van venir 5 alumnes i van ajuntar els grups de 1er A i 1er B. Amb ells vam quedar una mestra (la de religió) i jo. Em va desconcertar molt que ninguna de les mestres de guardia, inclosa la que va quedar amb mi a l'aula, no havíen preparat res per fer a l'aula, no havíen previst res i no tenien ni idea de qué fer amb el grup. Els vaig dir que jo m'havia preparat algunes activitats/jocs i els vaig mostrar les meves suggerències. Em van dir: llença't! Ràpidament els vaig fer passar llista i posar la data per a que no s'adonessin del descontrol que reinava entre els docents. A més vaig establir una norma pel funcionament del dia: si es portaven bé jugaríem i sinó es posaríen a treballar (amb fitxes poc motivants que la resta de mestres tenien a l'abast).
Hi va haver un clima d'aula molt bo tot i que hi havia 10 alumnes que no havia tingut mai ja que pertanyen a un altre grup. Va estar un dia molt divertit per a tots/es ells/es. Vàrem fer jocs d'expressió corporal, d'endivinalles, de relaxació, d'oïda, llegirem contes, pintaren dibuixos, etc. Estic contenta d'haver-me llença't i haver aprofitat el moment!
Personalment em sent orgullosa de la meva feina i vaig acabar molt contenta amb mi mateixa. Ara bé, em vaig quedar molt desconcertada pel descontrol en general i en concret per la mestra que va quedar amb jo. Com hi havia serveis mínims en transport vaig haver de partir mitja hora abans per agafar el bus de les dos menys quart. Quan li ho vaig comentar a la mestra em va mirar amb cara de preocupació i em va dir: i ara qué faré amb ells/es jo mitja hora?
Li vaig suggerir un parell d'idees molt asombrada. No puc entendre que la pràcticant del centre hagi de dir a mestres amb anys i anys d'èxperiència què han de fer amb 15 nins/es durant mitja hora? A més, em sembla molt impactant que no tinguessin res preparat si ja sabien quins/es mestres faltarien. Si no hagués anal al col·legi, què haguessin fet?
